L’audiència és l’objectiu sense límits, el modus operantis sense regles que mou als mitjans.
El tractament dels morts, el patiment d’una família, els programes de telerealitat són reclams sense escrúpols amb l’única intenció de cada cop fer més gran una audiència insaciable. No em deixa de sorprendre que mentre censuren les imatges de morts occidentals, per no ferir la sensibilitat de l’espectador, t’omplen d’imatges d’una matança en un país islàmic o d’Àfrica. És evident que pels mitjans les persones tenim diferent valor segons el lloc de naixement, a part de ser uns selectors de sensibilitat extraordinaris.
L’audiència ha trobat un lloc per expressar el seu malestar, un mitja de comunicació interactiu on el públic pot parlar obertament sobre el tractament d’imatges, situacions, notícies per part dels mitjans de comunicació. Internet, és la plataforma d’expressió de l’audiència.
Tot plegat a creat un nou debat intern entre les cadenes de Televisió, amb una qüestió principal: estan disposats els mitjans a dialogar amb la seva audiència?.
No tenim una resposta unitària, ja que el sector dóna per a diferents interpretacions. Tenim un gran número de mitjans que clarament no volen dialogar ; les raons poden ser perquè no saben, o perquè els hi fa mandra forma part d’aquest nou joc, que senzillament no poden controlar exclusivament.
Altres mitjans són incapaços de gestionar aquesta interactivitat, no tenen capacitat, no els hi resulta rentable, ni tenen la infraestructura necessària que possibiliti aquesta comunicació.
Per últim, tenim una minoria de mitjans que dialoguen amb les seves audiències, amb blocs dels directors, editors o redactors cap. Un exemple interessant el tenim en la Corporació Catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada