Com es mesuren les audiències?

Si agafem el cas de Catalunya ens trobem que estem a les mans de 440 famílies que disposen d’un aparell anomenat audímetre. Aquestes famílies cada dia decideixen el nostre immediat futur televisiu. Per sort, entre ells no tenen cap contacte per poder maquinar una intenció conjunta. Tota la resta d’espectadors, productors, locutors, editors, actors... estan a expenses d’aquesta petita però gran influent mostra.

Els canals sabem amb aquestes dades els programes que més agraden a les dones, als joves, als avis, als nens, i quin tipus de gent mira la televisió a la matinada, al matí, al migdia o per la tarda. Aquestes dades que revelen el comportament dels aparells de televisió arriben a l’empresa TNS Sofres, on són descodificades i analitzades per desprès proporcionar un resum a les cadenes de televisió. D’aquesta manera se sap quin són els programes més vistos en qualsevol dia i qualsevol hora.

El control de les audiències de televisió funcionen d’aquesta manera aquí i a tot el món; un mètode on la mostra no s’allunya molt de la realitat. La mostra catalana s’ha realitzat a partir de les dades que proporciona l’INE (Instituto Nacional de Estadística), L’Idescat català (Institut d’Estadística de Catalunya).

L’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC), realitzar una enquesta anual telefònica a les 440 cases que tenen audímetre en els seus televisors, d’aquesta manera poden contrastar les dades amb les proporcionades per TNS Sofres; que solen coincidir en un 95%. També es trucar aleatòriament a unes 1.500 persones de Catalunya preguntant què veuen en aquell moment; la coincidència en aquest cas és del 85%.