La clau de la relació entre l’oferta i la demanda en l’àmbit dels continguts de la televisió, o de qualsevol mass media, no està exclusivament en mans dels sondeigs d’audiència; aquests només ens mostren de manera clara les reaccions a l’oferta de determinats programes.
Els estudiosos de l’audiència s’han de fer infinitats de preguntes per intentar desxifrar qui és el públic i quins són els seus gustos predilectes. Les dades obtingudes sobre aquests gustos, les expectatives o els comportaments del públic, ajuden a contestar la pregunta sobre: qui és el públic?.
Una cosa està clara, l’objectiu principal de l’estudi d’audiències és conèixer quants i quins espectadors estan exposats als missatges dels mass media. Els primers estudis van fitxar-se en l’estadística, en la seva vessant matemàtica i científica en l’obtenció de resultats. Una gran ajuda per l’estudi d’audiències és la teoria de les mostres; ja que ajuden objectivament a crear una base d’estudis a una part de la població.
Enquestes, sondeigs d’opinió, audímetre i videorating donen una bona mostra de la fidelitat, dels minuts, del canal on estan connectades les teleaudiències. En l’estudi de les audiències, cada cop més s’han buscat mètodes quantitatius per al coneixement de les audiències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada