Les audiències com estudi

Alguns investigadors de l’audiència com Dick Hebdige, prenen com a punt de partida els estudis que es van fer a l’Escola de Frankfurt, i especialment els de Theodor Adorno i la seva visió catastròfica de la cultura de masses. Altres com Shannon i Weaver ens parlen de les teories matemàtiques sobre la comunicació en l’àmbit de la tecnologia. Tots semblen arribar a una mateixa conclusió: la complexitat del tema, degut a la influència de molts elements en el seu procés comunicatiu.

En els primers estudis sobre l’anàlisi d’audiències podem distingir dos corrents: la corrent què veu al receptor de la comunicació com a un ens passiu, mancat d’activitat; i la corrent què el considera, en canvi, participatiu en el procés de significació, ja que el  missatge prenc el seu sentit final en l’etapa de recepció.

En els inicis de l’Escola de Frankfurt i la Mass Comunication Research, l’entorn social es mesurava mitjançant el conductisme, era llavors la teoria d’anàlisi dels mass media; la idea principal era que els missatges penetraven en les persones com si fossin una bala, provocant  una gran submissió als productors televisius; el subjecte era com un zombi posseït.

L’estudi d’audiències va evolucionar, des de la seva primera preocupació per l’aspecte social va passar a la de tipus comercial, assumint el paper d’ambaixador d’una societat capitalista. El conductisme, inicialment, va fer el rentat de cervell de les “masses”, fins que va aparèixer el funcionalisme-estructuralisme, com la corrent més adient a l’època per a l’estudi i la investigació d’audiències. El nou enfocament considera a la societat com individus lliures, racionals i autònoms per a consumir.

Lindolf i Meyer, en les seves investigació ens mostren un nou concepte: l’interpretatiu. La seva investigació qualitativa  veu el subjecte com un ens que construeix les seves interpretacions mitjançant les seves matrius culturals, les seves reinterpretacions socials, i que reben un missatge que negocia interiorment en una mediació múltiple, per a finalment generar un sentit personal.